We will meet, love, in the blind spot of the rear-view mirror, and virginal fires
will blossom to give us the most tender edge of terror.
I will wear a canyon opening me from the throat to the genitals and you can
drive the whole curve of my body until the adolescent abyss
of my toothed desire. The night: it will be as deep as the cold
of orphanages. The night: it will be as high as the shout in my nipples.
The night: as dense as blood trickling calligraphy that will write
our names against the asphalt. Against the eternal youth of windshields,
love! We will meet in the blind spot of the rear-view mirror, and we will gather
the beheaded dreams of motorcyclists butchering the median strip of terror.
The impotence will only be the impossible copula of the parallel lines
on the plane. The motorway will be a projection ketamine deforming
distances and horizons. The dawn: an innocent chimera of salvation.
My thighs: the atoning bite of the coyotes. Our impact will only follow
the exact deflected trajectory of your erections, and we will write
our story against the asphalt. Against the eternal youth of the windshields,
love! We will meet in the blind spot of the rear-view mirror, and we will gather
the fermented dreams of corpses dismembering the ditch of terror.
I will be the nocturnal cancer. I will be the evil Siamese. I will be oxidised Texas
mutilating humanity. I will be AIDS. I will be the latest nuclear disaster
and I will be the eyes looking at Sodom, I will be the eyes without eyelids desecrating
your mouth. I will be the unspeakable juice ejaculating chaos on you
and I will be: the look retracing the route of your organs writing
our names against the asphalt. Against the eternal youth of the windshields,
love! We will meet in the blind spot of the rear-view mirror, and virginal fires
will blossom to give us the most tender edge of terror.
Ens trobarem, amor, a l’angle mort dels miralls retrovisors, i floriran
incendis virginals per regalar-nos el tall més tendre de la por.
Jo duré un congost partint-me de la gola als genitals i tu podràs
conduir tota la corba del meu cos fins a l’abisme adolescent
del meu desig dentat. La nit: serà tan fonda com el fred
als orfenats. La nit: serà tan alta com el crit dels meus mugrons.
La nit: serà tan densa com la sang regalimant cal·ligrafies que escriuran
els nostres noms contra l’asfalt. Contra l’eterna joventut del parabrises,
amor! Ens trobarem a l’angle mort dels miralls retrovisors, i collirem
els somnis escapçats de motoristes degollant la mitjana de la por.
La impotència no serà sinó la còpula impossible de les línies paral·leles
sobre el pla. L’autopista serà una projecció de ketamina deformant
distàncies i horitzons. La matinada: una quimera innocent de salvació.
Les meves cuixes: la mordassa expiatòria dels coiots. El nostre impacte no farà
sinó l’exacta trajectòria desviada de les teves ereccions, i escriurem
els nostres noms contra l’asfalt. Contra l’eterna joventut del parabrises,
amor! Ens trobarem a l’angle mort dels miralls retrovisors, i collirem
els somnis fermentats de cadàvers desmembrant la cuneta de la por.
Jo seré el càncer nocturn. Jo seré el siamès malvat. Seré Texas oxidada
mutilant la humanitat. Seré la sida. Seré el darrer desastre nuclear
i seré els ulls mirant Sodoma, seré els ulls sense parpelles profanant
la teva boca. Seré el suc de l’indiscible ejaculant-te el caos a sobre
i seré: la mirada reculant la traça dels teus òrgans escrivint
els nostres noms contra l’asfalt. Contra l’eterna joventut del parabrises,
amor! Ens trobarem a l’angle mort dels miralls retrovisors, i floriran
incendis virginals per regalar-nos el tall més tendre de la por.
