There is only room for one
in the most impeccable cavity that is
the very first cloister of flesh. So, blessed ones
for this sincere act of enclosure,
among this never-ending shipwreck of a life,
we search for the original four walls where
love’s focal point once was one, and for one other,
both blinded by the root of an existence
only revealed to us on the other side of all the columns,
archways, and symmetrical courtyards.
But still, you revere the serial spilling
of misshapen shapes
melting in the illusory
reward of an immense array
of diverse mouths and hands:
the first rule we learn
is the twisted rubbing on exiting the womb.
The perfidiousness of a man who loves
knows no border or fortress that can hold him.
Només hi ha lloc per a un
en la cavitat impecable del primer
claustre de carn. Així, beneïts
per l'única enclosa sincera,
cerquem en perpetu naufragi
les quatre parets originàries on
el focus d'amor era un, per a un,
encegats per l'arrel d'una existència
que es revela enllà de les columnes
i els arcs i els patis simètrics.
Però venereu el vessament serial
de múltiples formes deformes
que es fonen en la recompensa
il·lusòria d'un immens assortit
de boques i mans diverses:
la primera regla que s'aprèn
és la torsió del frec uterí.
La perfídia de l'home que estima
no té fre ni límit que l'assetgi.
